AIXECAR-SE, [EXECAR-SE] v. n. i refl.
Secar; esgotar, exhaurir.
"... e per ço ab son artifici trames foch grech qui mata la dita serp qui habitava en la dita aygua, e les fonts se execaren per los munts cremats e per les plantes arrenchades." Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. IV, metre VII
"... per ço que aquella aygua que naix el meu camp ni l pou qui sera en aquell meu camp no se n exech ni se n dessech." Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 29, de serv. f. 90, 2
| | |